La pràctica d’esport en les dones embarassades ha anat augmentant al llarg del temps. S’ha demostrat que aporta molts beneficis i disminueix el risc de patir complicacions.

A l’hora de començar un programa d’exercici físic, hem de tenir en compte les següents consideracions:
- Indicació mèdica
- Realització d’una valoració inicial
- Prestar atenció als senyals d’alarma per aturar l’exercici físic.

Quins són aquests senyals?
- Hemorràgia vaginal.
- Pèrdua de líquid amniòtic.
- Dolor abdominal no explicat.
- Disminució dels moviments fetals.
- Edemes súbits en membres superiors, inferiors i a la cara.
- Cefalees o alteracions visuals.
- Taquicàrdies freqüents.
- Excessiva fatiga, palpitacions o dolor toràcic.
- Evita el dolor d’esquena.
- Millora les capacitats metabòliques, cardiopulmonars i redueix el risc de diabetis.
- Manteniment d’un bon estat físic.
- Millora el concepte d’imatge corporal.
- Millor funció cardiovascular.
- Control de pes.
- Millora l’estat mental.
- Parts més ràpids i amb menys complicacions.
- Millor recuperació postpart.
- Menys índex de parts distòcics.
- Es realitzaran exercicis enfocats al moment del part.
- Treballarem tot el cos, però principalment ens centrarem en la pelvis amb els seus grups musculats i articulacions.
- A les sessions es farà treball aeròbic, de força, d’elasticitat i respiració.
- Es farà una entrevista prèvia amb l’embarassada.
- S’adaptarà cada exercici a l’embarassada, per exemple, si una dona està al final, farem que es mogui més per facilitar l’arribada del part.
- Es pot iniciar l’exercici a partir de les 14 setmanes.